PARADES

 

PARADES

 

Amunt i avall del país per anar a fer recerques o xerrades, un element del paisatge m’ha cridat força l’atenció, sempre. Es tracta de les “suposades” parades d’autobusos de línia, disseminades per tot el territori. Convido el lector a què s’hi fixi quan es desplaci. Veurà que tenen aspecte d’abandonament, de que mai cap autobús ha carregat o descarregat viatger algun, entre d’altres possibles motius, perquè acostumen a estar situades en llocs allunyadíssims de les poblacions més properes. El lector les veurà empaperades amb cartells d’oblidades festes majors,  o de circs estrangers dels quals no és té notícia que hagin actuat a cap poble. En canvi, entre aquest empastifament de cartells, no hi trobarà horaris de ninguna companyia de transports. Què està passant, doncs? Quina finalitat tenen aquestes parades fantasma? Ginés Martín  treballa per una enigmàtica i invisible fundació que s’encarrega d’obtenir informació sobre temes diversos, com ara què prefereix la gent en el tallat, si sucre o sacarina, o a quina má es posen primer el guant les dones. Bé doncs, Ginés Martín, amb el qual vaig coincidir fa poc al balneari de Fontvella, em va explicar  que les parades d’autobús de línia han vingut a substituir les cabines telefòniques, per a desenvolupar la mateixa funció. Ambdós elements són fites de comunicació per agents d’un munt de grups organitzats amb aneu a saber quins objectius. Diu que la primera tàctica del secretisme és posar la informació ben a la vista, perquè poca gent s’entreté a llegir, i si per casualitat hom ho fes, no entendria el significat, ni molt menys sospitaria.

La seva presència, em confessa, no és per plaer. Va descobrir l’objectiu de la seva missió, que amablement va declinar de compartir amb mi, en una parada d’autobusos a les envistes dels Plans de Sió. Els tres dies que vam coincidir   vaig estar atent a tot allò en què es fixava per si em podia fer una idea sobre què investigava. Fou debades. La Montse em va convèncer per a què ho deixés estar perquè despertaria el meu vessant paranoic i es tractava de gaudir de les aigües termals i dels massatges.

Amb tot, el dia que marxàvem el vaig descobrir fitant en el buffet del dinar la part on hi havia les gambes salades i les cuinades a la planxa.