DON CARLOS
El “abuelito”, com es coneix a la família, Don
Carlos per la resta dels habitants de les envistes del Taia Chimborazo (“el
pare Chimborazo”), com anomenen en quitxua aquest volcà equatorià, és una
xaman, un “home medicina”.
Hom creurà recordar en aquestes
línies l’emblemàtica obra de Carlos Castaneda, Las enseñanzas de don Juan.
Diuen que és el llibre que més transcendència ha tingut en la cultura del segle
XX. La diferència entre els dos xamans
és que el don Juan era un invent de l’antropòleg peruà i Don Carlos existeix.
Me’n van parlar prenent el tallat
després d’un àpat en un restaurant de la Barceloneta. Enzo, el cambrer, va acceptar-me un xarrup
d’herbes en agraïment al seu sol·lícit servei.La conversa va anar enfilant-se
cap a les alçades del Chimborazo. Va sortir a relluir la figura de Don Carlos,
el seu avi, menut, de pell resseca com la de les velles mòmies inques.Vist el
meu interès es va comprometre a aconseguir-me una entrevista amb el xaman. La
missió, em va advertir, seria complicada. Caldria esperar que l’home s’hi
avingués i que algun familiar d’Enzo s’arribés fins a l’aldea penjada als Andes
com niu de còndor , i que conegués prou el quetxua (“el abuelito” no parla
castellà) per a fer les oportunes traduccions.
Vet ací, que passats quinze dies
vaig rebre una trucada d’Enzo. Estava eufòric. Havia aconseguit que Dorita, una
cosina de la mare que de tant en tant pujava a visitar el xaman, el convencés
per fer una video trucada. Dissabte a les nou del vespre, hora de Sant Quintí
de Mediona, les dues del migdia a Guayaquil, vam establir connexió. Després de
les presentacions fetes per Dorita es va produir un silenci, agradable,
relaxant, amb els ullets negres com els carbons del volcà ,de Don Carlos fitant-me,
com llegint algun text del meu interior. “Kisiruna mask’ay. Uyariy musquy” va
dir sense mudar el gest. S'aixecà i
marxà. Frisava per saber què havia dit.
“Diu que ets home que busques.
Estigues atent als somnis”, em va traduir. Davant la meva perplexitat,
Dorita, em va aclarir: “Estigues content. Has passat la seva “prova”. De segur
que en somnis et desvetllarà alguna de les certeses que busques”. I així va
ser, tot i que em demani dubtós si tot plegat no és sinó una malifeta del vent
misteriós i burleta de Sant Quintí.
