BENITO-OLIVER

 

BENITO-OLIVER

 

Anant pel camí que discorre mandrós entre els rostolls  de blat,  castigats pel sol, tenia la impressió que algun burleta estirava de l'horitzó per a què em resultés inabastable. Arribat a les ruïnes de l'abadia benecditina, vaig cercar el meu lloc de no fer res. Una ombra mòbil es projectava des de les alçades.  L’àliga, bressolada pels corrents invisibles de l'aire. escodrinyava  des del seu reialme eteri alguna presa.  I em vaig recordar de la història que  anys enrere em relatà el "tío Perejil" (Pérez Gil). Anava del nen d'onze anys, Benito Gago i va passar la nit de Nadal del 1909. Tota la família i una colla d'amics i veïns sopaven alegrement a la llar dels Gago. L'hivern havia emblanquinat el paisatge per a què fos ben adient amb les dates. La mare manà Benito anar a per aigua al pou que havia a uns vint metres de casa. No havien passat deu segons que a taula arribaren els crits horroritzats del nen i una frase que es repetí dues vegades, cada cop més fluixa: " Se me'n duen!" Van sortir tots, esverats. Benito no hi era. Les petjades no havien arribat al pou, i la galleda restava abocada sobre la neu. Encara van poder escoltar, des de les alçades, un darrer crit d'auxili engolit per l'obscuritat. Què havia passat? Va ser sempre un misteri. Vaig pensar si la meva àliga en tindria coneixement, però semblava defugir la qüestió fonent-se rere unes alzines llunyanes.

L'endemà vaig anar a la biblioteca  a consultar les hemeroteques locals en cerca de l'enigmàtica notícia. Però fou en debades.. Així que em dirigí al palauet de don Pedro Távara, al carrer Rúa de los Notarios, a Zamora.   Interrogat sobre el cas del dissortat Benito, el seguí fins la seva biblioteca. Després d'enfilar-se a l'escala de fusta de freixe, m'atansà un vell volum de In midst of life, de l'escriptor i aventurer nord-americà Ambrose Bierce.  Hereu de   Poe i Herman Melville va ser inspirador de Lovecraft. Bierce tenia l'habiltat de crear relats terrorífics i angoixants.   El llibre contenia un relat idèntic al cas del vailet samorà, tot i que es deia Oliver Thomas i passava a Gal·les. ¿Quin lletraferit, de la ciutat del Duero, va escampar aquella llegenda urbana? Un misteri, com què li pasà a Benito Gago.